Tempesta inesperada

Emma Palacios_3r ESO COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA

Vaig mirar per la finestra i plovia. L’aigua queia pel vidre. El meu alè produïa la condensació de les petites gotetes provocant l’embafament del vidre. Vaig començar a dibuixar-hi, però no em venien idees, només pensava en tu. Em semblava massa estúpid escriure un cor amb el teu nom, però els dits tremolosos, per reflex instantani, van dibuixar-lo. Vaig plorar, em vaig enfadar i vaig recordar que mai series al meu costat. Vaig seure en un racó de l’habitació buscant una manera de sortir de l’embolic, d’escapar dels pensaments. Però vaig tornar a veure el meu dibuix, tan petit i, desgraciadament de tan gran sentiment.