Martí Torregrosa _3r A COL·LEGI SANT ERMENGOL
Era fosc i el carrer estava desert, només il·luminat per un parell de fanals. Algú em seguia des de feia estona. Les seves passes eren silencioses. Eren semblants a les meves per no dir idèntiques. Vaig accelerar el pas per intentar sincronitzar els moviments del meu perseguidor. Vaig començar a pujar i baixar de la vorera per si el podia despistar. Inclús em vaig treure les sabates per no fer cap soroll. Era inútil, era allà amb mi… La seva perícia en caminar m’estava començant a irritar. L’ única solució va ser trencar els fanals i seure a la vorera.