Dia: 15 de juny de 2013

Ainhoa Linde_3ème D LYCÉE COMTE DE FOIX

“Cinc anys, avui fa cinc anys que vas haver de marxar. Et trobo a faltar. La mare ha preparat un pastís de préssec. Era de color taronja viu, amb tons vermells a les vores. Ha dit que és el que teníem en comú. Tots dos pèl-rojos, com el pastís. M’ha tocat els cabells i ha plorat. L’he abraçada, ho estava passant malament, però no sé per què. Hem posat cinc espelmes, i les hem bufat. He marxat corrents per enviar-te això. T’estimo papa. PD: torna aviat, d’aquí a res faig nou anys.” Va llançar la carta, l’adreça era: “Per al papa, carrer del Cel”. El carter va mirar el nen, amb un somriure trist. Ell ja sabia que no rebria cap resposta.

Nerea Larregola_3ème D LYCÉE COMTE DE FOIX

Els humans no som ni màquines ni robots que es puguin programar. Som éssers vius amb sentiments, encara que de vegades no ho sembli. L’amor és un sentiment incomparable, una mena de pitavoles a la panxa quan veus aquella persona que tant t’agrada. Tothom ha tingut alguna vegada aquesta sensació, encara que no se n’hagi adonat. L’amor pot ser no correspost, idealitzat, imaginari, o creat per diverses influències. Si no estimes, et sents sol, diferent, o aïllat perquè les persones necessitem sentir que som importants per a algú, encara que siguin els teus pares, els amics, o les persones que t’envolten. Així doncs, què és millor?