Dia: 22 de març de 2014

Romina Cedeño_1r SASO C. DE FORMACIÓ PROFESSIONAL

És tan bonica que enlluerna–  vaig pensar quan la vaig veure. Era allà, davant del mirall d’una sala freda. Els seus cabells arrissats es movien amb l’ajut de complexos i lleugers moviments. Alhora, els seus peus relliscaven pel parquet vell. Vaig entrar sense dir res. Ella es girà i em somrigué. Nerviós, li vaig tornar el somriure. Des d’aquell dia tot va canviar. Dies de carícies, dies de somriures, dies de “t’estimo”. De sobte, sonà el despertador. –Tot és un somni-?– Ja era tard. Vaig agafar el metro i exhaust, vaig arribar al conservatori. Vaig entrar. De cop i volta es va girar una noia i em va somriure, era ella.

Sílvia Esteve_1r SASO C. DE FORMACIÓ PROFESSIONAL

Estava sola envoltada d’un color negre que em feia por, m’aterrava. Pensava que d’un instant a l’altre podia passar-me qualsevol cosa i amb un fort sentiment de tristesa i d’angoixa alhora. Em trobava sense sortida. Pensava que l’única protecció que hi havia al meu voltant era el llençol que em cobria, que em protegiria de tots aquells mals pensaments que em venien en veure que l’interruptor de la meva habitació s’apagava. Espantada, vaig encendre el llum. Vaig veure que tot el que hi havia al meu voltant estava en orde i vaig comprendre que la nit és fosca, que no feia cap mal, que al cap i a la fi tot era psicològic.