Mireia Canut_4t B COL·LEGI ANNA M. JANER
Quan els nedadors de la sèrie anterior a la meva toquen amb la mà la paret, tot el món exterior desapareix. Només veig l’aigua, com es mou tota plàcida, com si no es pogués trencar la seva harmonia. No sento res, el cor em batega tan ràpid, tan fort, que amb prou feines escolto el xiulet de l’àrbitre. Hem de pujar al trampolí. Mans i cames em tremolen, però aconsegueixo que em responguin i em col·loco en posició de sortida. Preparats! –crida l’àrbitre. Deixo de tremolar, de sentir i de pensar. Piiip! No me n’he adonat que ja estic entrant a l’aigua. El nerviosisme s’ha quedat fora de l’aigua i ara ja només queda donar-ho tot.