Dia: 23 d'abril de 2014

Carlota Alberca Rico_3 H LYCÉE COMTE DE FOIX

Les fases de la vida són curtes, breus i implacables. Exacte, implacables, perquè encara que no vulguem que passin acaben succeint. Cauen com una rosa, envelleix i els pètals es desprenen del seu propi gineceu. Queden uns  records escassos de la infància. Moments negres o radiants; potser seran l’únic que recordarem d’algunes persones i fins i tot de nosaltres mateixos. De sobte la vida ens els treu sense conèixer la consideració del perquè, simplement ens els desposseeix. Ens restem en blanc sense res pel que lluitar. Reflexionem, considerem, meditem i examinem. Només arribats a aquest punt, podem prendre una decisió i procedir.

Alèxia Pujal Gallego_3 H LYCÉE COMTE DE FOIX

Oblidar, desaparèixer, no tornar mai! Un llarg viatge. Un viatge fred, sense colors. Deixar en la terra tot el sentit de la vida, deixar persones, cors, ànimes. Però, què és la vida? La vida són colors, llegendes i grans aventures. Ara deixa-ho tot enrere, la ment en blanc, un paper, un bolígraf… Somia, i no paris mai d’estimar. Al cor, uns puntets de melancolia. Als ulls, llàgrimes eternes. El teu viatge, el més inesperat. Però al final, tots sabem que res és per sempre, un viatge sense retorn, tot es descoloreix fins i tot tu, que un dia vas marxar, i aquí em vas deixar. Un punt sense coma ni a part. La mort.