Sergi Casabella _4rt B EA 2A ENSENYANÇA ORDINO
El nostre cos és una màquina perfecta. Un cor que, sense demanar-li-ho, ens envia la sang als dits per poder escriure això. Unes cèl·lules que transformen el donut o el pa que ens mengem en energia per poder passar el dia. Un cervell molt potent; el millor que s’hagi dissenyat mai. El pitjor de tot és pensar que actes com respirar o parpellejar normalment els fem de manera involuntària, però ara ja no perquè hi estem pensant. Em frustro, quan he de pensar a respirar, perquè trenco el ritme i ja no respiro més de manera normal. Només quan me n’oblido. Però, què és respirar? Em sembla que de parlar-ne tant m’he oblidat de com respirar.