Judit Allué _4t A COL·LEGI SANT ERMENGOL
L’autocar ens deixà davant de l’aeroport, jo estava molt il·lusionada, sabia que viuria una experiència inoblidable, que coneixeria gent increïble, sabia que seria el millor estiu de la meva vida, però per una altra part tenia por, no sabia què em trobaria un cop arribés a la gran ciutat universitària.
El comiat s’apropava, vaig abraçar-los a tots i vaig anar on eren els altres, la meva mare em deia adéu amb la mà mentre li regalimaven unes quantes llàgrimes; jo, m’allunyava i cada cop em feia més a la idea que no hi havia marxa enrere. En aquell moment, només volia que passessin ràpid les tres setmanes.