Dia: 17 de novembre de 2015

Marc Miquel _3r A COL·LEGI ANNA M. JANER

Em vaig despertar, semblava un dia qualsevol, però no era així. No podia creure el que em passava. Aquell era el dia que feia tant de temps que estava esperant. Ja era major d’edat. Havia deixat enrere la meva infància. Tot havia canviat. Per fi era prou gran per prendre decisions, podria fer el que sempre havia volgut; però, un sentiment em pressionava. Tenia por d’abandonar els meus somnis, de compartir la meva felicitat, tenia por de la vida. Aquells petits moments que havia viscut no els tornaria a sentir. No sabia què fer. Em venien dubtes de com afrontaria aquesta nova etapa i un sentiment d’enyorança em feia tornar enrere.

Thalia Grifoll_3r A COL·LEGI ANNA M. JANER

Quan estic sola a casa llegeixo i escolto música. Si visqués en un poble passejaria pels camins. Aquí, a la meva mare li fa por que surti sola. M’enfado i no l’entenc. Somio que sóc gran i ella encara em renya. Quan em desperto encara la sento i li ho explico. Ella se’n riu i em diu que exagero. Ja fa temps que no discutim tant, veu que estudio. Quan suspenc, ja hi tornem a ser! La  mare em cuida i jo a ella, quan em deixa. Quan sigui gran i visqui sola no estaré mai a casa, faré tot el que ara no em deixa fer. Però sempre aniré a veure-la, perquè serà quan la podré cuidar de debò. I l’acompanyaré on vulgui, tal com ella haurà fet amb mi.