Clàudia Gracia _3r C EA 2A ENSENYANÇA STA COLOMA
Aquest és el crim perfecte, un crim que ningú sap ni qui l’ha comès ni com s’ha produït. Un crim que ha matat molta gent, però no l’esperit sinó l’ànima. Quan algú mata l’esperit, el mata i ja no es pot fer res, però quan et maten l’ànima… et quedes sense il·lusió, sense somriure, sense humor. Tot i així segueixes vivint de la manera més indesitjada. Aquest crim l’ha comès la societat: ha estat comès per cadascun de nosaltres. Un crim que mai es podrà resoldre, el crim de ‘l’esperança’, un crim que va desanimant tothom. Totes les petites històries de persones, persones malaltes, en guerra, saps com se senten aquestes persones?