Dia: 24 de novembre de 2015

Tomàs Quiroga _3r A INSTITUT ESPANYOL

Avui és el gran dia. M’he llevat molt d’hora. Esmorzo i vaig a la dutxa. Surto de casa i arribo a la parada. L’autobús de l’equip arriba a l’hora. Tots els companys hi són. L’autobús para. Arribem a l’estadi i anem cap al vestuari. Tot està organitzat. L’entrenador ens diu la formació inicial. Fem el nostre crit i sortim al camp. Està ple. L’altre equip comença a riure’s de nosaltres, perquè les nostres sabates no són de marca o com les de Messi, però això no ens importa perquè hem vingut a jugar a futbol. Estic orgullós del meu equip, junts hem arribat fins aquí. Passen cinc minuts, els nervis augmenten… ha començat la final!

Íngrid Bertran _3r A INSTITUT ESPANYOL

Nevava. Érem al sofà amb el meu germà. Era de nit i feia fred. Pensàvem que l’endemà hi hauria bona neu per anar a fer snow. L’endemà, al matí, feia un dia perfecte per passar-lo a les pistes. Ens vam aixecar d’hora per aprofitar el temps i gaudir de l’activitat al màxim. Ens vam vestir i vam esmorzar per no haver de tornar fins l’hora de dinar. Érem al cim i les vistes eren màgiques. Estava asseguda sobre la neu. Un bruel se m’emportava en un tobogan d’aigua. Vaig mirar al cel i era blau, semblava un somni, i vaig tancar els ulls mentre notava el fred a la cara. No em va saber greu no poder tornar a obrir els ulls mai més.