Dia: 25 de novembre de 2015

Biel Gelabert _3r B ESCOLA ANDORRANA D’ORDINO
Arribo a casa i veig el gos mort. Em demano si estic somiant però no és veritat. Demano a la mare què ha passat amb el gos però no em contesta. Pujo les escales corrent amb llàgrimes de cocodril i li demano a la Via què li ha passat al gos, però ni em dirigeix la mirada. Arriba el pare. Vaig corrents fins a ell, caic per les escales i li demano què li passa al gos, però tampoc em mira ni respon. Toco el gos i veig que està dormint. Em trec l’ensurt de sobre i sec al sofà a mirar la televisió. Els pares també seuen al sofà i agafen una fotografia meva, criden a la Via i comencen a plorar. Al final entenc que estic mort.

Àlex Albós _3r B ESCOLA ANDORRANA D’ORDINO
A l’escola ha arribat un nen nou que es diu Dan. El primer dia d’escola tot­hom va al·lucinar ja que la roba d’aquell nen brillava més que tots els diamants del món. A aquell nen tothom li anava al darrere i tothom el tractava superbé. Tot­hom creia que el Dan era un nen molt ric, ja que anava molt net i era molt polit. Quan arribaven les hores d’esbarjo, el pati es buidava completament i tothom anava amb ell. Això era cada dia. Un dia li van preguntar l’ofici dels seus pares i el Dan va dir que el seu pare era escombriaire i la seva mare era dona de la neteja. Quan els nens van sentir allò tots se’n van riure i se’n van anar.