Sentiment olímpic

Eric Fernández_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA ordino

Desconnexió. És el que sents quan fas el primer pas; quan deixes enrere els crits del públic i dels companys. Durant unes mil·lèsimes de segon només sents el teu cor que batega nerviós a causa del temor i l’adrenalina d’haver arribat tan lluny. Esperes el moment que l’àrbitre donarà pas al combat i us farà entrar a tu i al teu adversari. Llavors arribes al centre del tatami i cara a cara us mireu intensament sense saber qui serà el vencedor. Comença el combat i els dos doneu una volta completa. Us disposeu a fer caure l’altre amb qualsevol tècnica, però de cop i volta els nervis s’apoderen del cos, prenent-ne el control…

Sentiments

Cristina Pantebre _3r D EA SEGONA ENSENYANÇA ordino

Em fa feliç, m’alegra saber que deixa altres noies de banda i em mira a mi. M’agrada que m’enviï missatges bonics sense que m’ho esperi; els nervis que em recorren de cap a peus quan el veig; missatges bonics, aquell somriure inevitable que em surt als llavis quan parlen d’ell, aquelles abraçades tendres que només ell sap com fer-les. M’agrada pensar i fer plans per als dos, encara que siguin amb molta antelació, quan es posa gelós si li dic que algú prova de lligar amb mi. M’encanta saber que, quan ens enfadem, només durarà una estona i després m’envia un “hola”, un simple “hola” que em fa la noia més feliç i afortunada del món.