Dia: 7 de març de 2016

Yannick Espuga_3r G LYCÉE COMTE DE FOIX

Nova York, novembre del 2012, fa molt fred. Fa dos anys que estic assegut al terra, a la Cinquena. Fa un parell d’hores que un nen d’uns onze anys s’ha instal·lat prop meu. Va amb una samar­reta bruta i uns texans vells. Subjecta un tros de cartró on hi diu: “Tinc molt fred! ajudeu-me sisplau!” Cada minut passa una trentena de persones i ni s’immuten. Al cap d’una estona treu una bossa de la seva butxaca i s’hi endinsa. M’apropo a ell. No pot parlar pel fred que té. Em trec els meus guants i la meva jaqueta i li dono. També li ofereixo nou dòlars. No tinc res més. El nen em diu: “A vegades les millors persones viuen al carrer”…

Dina el Boutaybi_3r G LYCÉE COMTE DE FOIX

Sentir l’aire fresc, gaudir dels paisatges i volar… Una sensació meravellosa, única i perfecta. Us faré una pregunta, podem utilitzar una cosa que està dins una motxilla tancada? No, oi? Bé, doncs ara intenteu sortir vius d’una caiguda lliure. Com he dit abans la sensació de volar és meravellosa.
Imagineu-vos la caiguda, us esteu apropant a l’asfalt i quan el vostre braç el toca, tot el vostre cos el segueix. A l’instant del xoc, el cos explota en mil pedaços… No és gens agradable, oi? Doncs ara poseu-vos dins la pell del vostre familiar. El món s’acaba si el vostre germà, el pare o la mare moren, no els seguiu.