Dia: 9 de març de 2016

Joaquim Galí_3r A COL·LEGI ANNA MARIA JANER

Recorro els últims metres de la pista humida, veig cada gota d’aigua picant contra el plàstic temperat per cada revolt i per cada volta que he superat. Sento cada petit impuls dels milers que fa el pistó impulsant-me vers la victòria incerta. Percebo cada tremolor del patiment dels pneumàtics, destruïts en una duríssima batalla. El combat és arriscat i el detall compta a cada instant. Enfilo el darrer revolt en la pell d’un genet solitari en la vastitud del desert d’asfalt. Cada segon és etern en el dubte i breu en els reflexos. Ara sí, passo la meta, incrèdul i conscient de ser un sol cos, harmoniós, amb la màquina.

Marta Besolí _3r A COL·LEGI ANNA MARIA JANER

Nostàlgia se sent quan enyores algú, sigui la mare, sigui l’amic. Nostàlgia se sent quan la pluja i el vent t’acaronen suaument i et porten records d’instants de felicitat inexplicable que no tornaran mai. Una veu melancòlica i trista diu: què hi faig aquí? Qui sap si és cosa del destí, que, sense adonar-te’n, acabes de nou aquí, amb la nostàlgia a dins. Què vull? Viure una vida de nostàlgia, de record i d’oblit? Hi haurà un buit que mai no es podrà tornar a omplir? Oh, capritxosa i maleïda nostàlgia! Forma part de la vida, o és que amb els anys agafa rellevància i importància? Per ventura en la vellesa s’allunya i ens deixa?