Marta Besolí _3r A COL·LEGI ANNA MARIA JANER
Nostàlgia se sent quan enyores algú, sigui la mare, sigui l’amic. Nostàlgia se sent quan la pluja i el vent t’acaronen suaument i et porten records d’instants de felicitat inexplicable que no tornaran mai. Una veu melancòlica i trista diu: què hi faig aquí? Qui sap si és cosa del destí, que, sense adonar-te’n, acabes de nou aquí, amb la nostàlgia a dins. Què vull? Viure una vida de nostàlgia, de record i d’oblit? Hi haurà un buit que mai no es podrà tornar a omplir? Oh, capritxosa i maleïda nostàlgia! Forma part de la vida, o és que amb els anys agafa rellevància i importància? Per ventura en la vellesa s’allunya i ens deixa?