Dia: 12 de març de 2016

Lisandra Juhe_3r A EA 2a ENSENYANÇA SANTA COLOMA
Hi havia una vegada dues millors amigues. S’estimaven molt, tenien molta confiança, s’ho passaven molt bé i sempre juntes. Bé, resumint, millors amigues. Però, a part d’elles dues, també hi havia més amigues i a una de les millors amigues no li queia bé una altra nena de la colla i a l’altra millor amiga sí. Aquella nena sempre volia ser la millor i volia ser el centre d’atenció. L’amiga a qui no li queia bé aquella noia estava molt trista perquè l’altra millor amiga sempre li anava al darrere i la deixava de banda. La millor amiga que la deixava de banda va marxar amb la que no queia bé i, finalment, es van separar totes.

Adrià Pajares_3r A EA 2a ENSENYANÇA SANTA COLOMA
L’equip estava preparat, el gran dia ja havia arribat. Nerviosos vam anar entrant al camp. L’entrenador eufòric anava dirigint l’escalfament. Va arribar l’hora. L’àrbitre va xiular. El camp estava ple, la gent cridava. L’equip va començar bastant malament ja que als deu minuts vam encaixar el primer gol. L’equip, molt desanimat, va treure la pilota. L’entrenador va cridar: “som-hi nois!” Abans d’acabar la primera part vam marcar el primer, tots contents vam anar al vestuari. Faltaven dos minuts pel final. Cansats vam fer l’últim esforç. Vaig xutar fort la pilota i allà vaig veure que passés el que passés sempre seríem un gran equip!