Dia: 29 de març de 2016

Sara Moreno _3r B COL·LEGI ANNA MARIA JANER

Una matinada de primavera, i com qualsevol altre dia, la gent seguia la seva rutina diària; uns anaven a treballar; altres a l’escola… però ningú es podia imaginar el que passaria. Aquells innocents desconeixien el seu destí. Mentre tots es movien d’un lloc a l’altre, l’inesperat va succeir… Una colla d’avions militars envaí el cel i una cortina de fum ho cobrí tot. Havia esclatat el bombardeig de la ciutat. Els minuts de vida dels seus habitants estaven comptats i quan els artilugis voladors es van anar retirant, deixaren al seu pas innombrables ferits i morts. En qüestió de segons, la ciutat es convertí en un autèntic cementiri.

Ïa Robert Montaner_3r B COL·LEGI ANNA MARIA JANER

Ja he caigut! A terra per primer cop! Em fas sonar tan malament… Ai, quin mal! M’agafes massa fort! Estic bonyeguda per tot arreu. M’hauràs de tornar a portar al taller i em faran massa pessigolles. Ja era hora que els dits se’t fessin més àgils. Mira que has trigat dos anys, eh! Sono molt millor. Ho hem fet molt bé al concert. Felicitats! Culleres, cada dia em faig més velleta… Com em canso! I les obres cada cop són més llargues. Que esgotadora que és aquesta manera de viure. Set anys i encara sóc amb tu. Però he sentit que començo a morir. Seré la que sonarà quan farà fred i la nova no es pot espatllar. Avui ha nevat… Em toca…