Dia: 3 d'abril de 2016

Marc Ossó_3ème F LYCÉE COMTE DE FOIX

Veig una casa, un arbre i una munta­-nya. M’estic allunyant de les coses, sense moure’m. Sento la sensació de soledat dins meu. És una sensació molt estranya. Tinc la vista borrosa com una fotografia que no ha estat enfocada cor­rectament. No puc aixecar-me, em fa mal el pit. El meu cos i la  terra humida i freda ja no es distingeixen. Sento que la vida marxa com algú que se’n va en tren. La meva ànima se’n va. Observo lentament la meva pobra i maleïda vida davant dels ulls. Els ulls se’m tanquen discretament sense que me n’adoni. Ja començo a veure el llarg passadís cap a la llum. No sé si cauré a l’infern o al paradís…

Miriam Lucas_3ème F LYCÉE COMTE DE FOIX

Saber amar és fàcil. Però saber que ets amat és una altra història. No s’esbrina, simplement es ressent. És aquest sentiment que et dóna la força de viure. L’únic motiu pel qual saps que no vols marxar. El que et fa sentir especial. Però també és complicat saber mantenir la flama si el vent bufa massa fort. Aquelles disputes que et fan perdre l’esperança i la força de combatre. Aquells moments on veus els records. Les llàgrimes no s’aguanten. Tothom sap que tornar enrere no és possible. S’han acceptar els errors i trobar les bones paraules. Però el temps passa, si esperes massa, la flama s’apaga i ja no la tornes a veure…