Clàudia De Sousa_3r A COL·LEGI ANNA M. JANER
Se m’ennuvolava la vista i no hi veia clar perquè no podia creure el que m’estava passant. De nou, un altre cop junts. I se’m va apropar suau i bruscament al mateix moment. Tenia els llavis humits, i lleugerament oberts, deixant entreveure la blanca filera de dents. Vaig alçar la mirada i els seus ulls melosos i verds em van captivar una vegada més. De cop i volta i sense saber com, vaig trobar-me els seus llavis en els meus. Abans de les paraules esdevé un petó. Apassionat. Apassionat i sensible alhora. Se separà de mi i s’allunyà, desapareixent en la immensa immensitat. Tota una imatge del subconscient. El trobava a faltar.