El rostre ocult de la mort

Laura Cunill_3r A COL·LEGI SANT ERMENGOL

Era tard ja, i una nena d’uns deu anys rumiava tot capficada en la idea d’anar-se’n d’aquest món ple d’incrèduls i de persones que temen la mort sense motiu. Va passar de sobte, molt ràpid, intens, indescriptible; estava morta. La nena no sabia com ni quan havia passat, es trobava en una espècie de túnel entre la vida i la mort, va veure que la mort no era tan dolenta com la descrivia la gent, totes les persones que hi eren estaven felices i en pau i, va comprendre de seguida, que no hem de témer coses que no coneixem. Tot d’una, va despertar.