Dia: 22 d'abril de 2016

Patricia Sucarrat_3ème F LYCÉE COMTE DE FOIX

La mare plora, el pare també, el germà petit no ho entén i la germana gran crida. Miro per la finestra, la vida em somriu però també la mort. Miro per la finestra per no veure el panorama dins l’habitació. Tanta tristesa per a tanta poca cosa! Per què tantes llàgrimes? Per què jo no estic igual? Per què no ploro? Per què no ho entenc? No els vull veure així! Si els pogués ajudar ho faria, però no sé com ajudar-los! M’agradaria dir-los que no passa res, que han de refer les seves vides… M’agradaria que les llàgrimes cessessin…
Per què ploren? Per mi? Si no sóc ningú! Miro al llit on està el meu cos, inert, sense vida…

Joan Sansa_3ème F LYCÉE COMTE DE FOIX

Mai heu sentit aquella sensació de buit, aquell silenci, aquella relaxació. Quan solament penseu en no pensar res. No voleu ni moure un sol dit ni cap altra part del vostre cos perquè esteu tan confortablement col·locats que no us ve de gust. I tan sols és un minut de la vostra vida. El minut més breu, el minut més agradable i el minut que us agradaria repetir dia rere dia, hora rere hora i finalment el minut que més voleu aprofitar. Però imagineu-vos que aquell minut tan esplèndid, agradable i també el més ràpid de tots els minuts que ja heu passat al llarg de la vostra vida, s’acaba per sempre, que no el podeu repetir…