Sheila Arroyo_3r B COl·LEGI ANNA M. JANER
Anàvem amb moto pels carrers a mitja nit. Jo no portava casc. Ell conduïa massa ràpid i davant d’aquell comportament insòlit, li vaig demanar que s’aturés. No va parar. Em va pregar que li digués que l’estimava amb totes les meves forces i pararia. Li ho vaig dir i tampoc va complir. Li vaig suplicar altre cop, i em va respondre que li tragués el casc i me’l posés jo. Vaig obeir. Al dia següent em vaig despertar a l’hospital amb ferides greus; ell no va sobreviure a l’accident. Confosa per tota aquella tragèdia i absorta en els meus pensaments, no em vaig adonar que el braç de la meva millor amiga m’envoltava amb un gran afecte.