Dia: 4 de maig de 2016

Ruben Magalhaes_3r  SAGRADA FAMÍLIA

En aquell moment estava molt nerviós. Eren tres quarts de nou del vespre. Estava plovent, feia fred, empatàvem i només quedaven dos minuts de partit. Tenia la pilota. Estava dintre de l’àrea a punt de xutar, quan un defensa va vindre per dar­rere i em va fer una falta. L’àrbitre va xiular i va assenyalar el penal. Tot l’equip estava molt content perquè podríem guanyar. Jo estava preparat per xutar el penal, sabia que podia marcar. Va arribar el moment. Estava nerviós. Em tremolaven les cames i tenia fred. Vaig avançar, vaig xutar, la pilota va entrar i tot l’equip em va felicitar. Orgullós, vaig dedicar el gol a la meva àvia.

Marta Obach_3r B COL·LEGI ANNA M. JANER

En Miquel volia ser gran i així li ho va fer saber a la seva mare. Pensava que quan fos adult no hauria d’anar a l’escola i podria tenir una feina i una família. La mare li va respondre que recordava la seva infantesa com una etapa molt feliç en què estudiava i a més, s’ho passava bé amb els amics. El temps de la candidesa, la il·lusió, la curiositat… Però, el noi no es va deixar convèncer, seguia insistint. Familiars i amics, igual que la mare, li responien “aprofita aquests anys rei, són els millors”. En Miquel només en va ser conscient quan va arribar a l’edat adulta. Això passa, no ens adonem del que tenim fins que ho perdem.