Dia: 6 de maig de 2016

Sílvia Martínez_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA ordino

Sento com entra la llum del dia que m’escalfa la pell. Escolto un silenci profund i unes pessigolles em recorren la panxa com si fossin formigues. Obro lentament els ulls. Les imatges que abans eren borroses es tornen més clares i nítides. És impressionant, quedo perplex, davant meu hi tinc el meu avi, que va morir l’any passat. Ens mirem fixament als ulls com si estiguéssim mantenint una conversa, d’aquelles que no s’acaben. L’intento abraçar, allargo el braç però xoco amb una força que m’ho impedeix. La línia que ens separa és, sense cap dubte, el fil entre la vida i la mort. Però, per mala sort, no té ni un pèl de realitat.

Sara Flaux_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA ORDINO

Què fas, quan no fas res? Realment, estàs fent alguna cosa, perquè no fer res, en si, significa fer alguna cosa. I doncs, com es fa, per no fer res? La clau de no fer res és no fer res. I per no fer res, has de trobar un lloc on no hi hagi res, on no se senti res, on no s’olori res i res et pugui molestar. Així doncs, no has de pensar en res, no parlar de res, no escoltar res, no parar atenció a res i no estar pendent de res. També has de procurar no fer res, i sense fer res aconsegueixes arribar a res. Aquest text no té RES, no té sentit, i justament és l’objectiu: res; per això es titula Res, perquè no tinc intenció de dir res.