Dia: 11 de maig de 2016

Àlex Masafret _3ème G LYCÉE COMTE DE FOIX

Va ser quan em vaig adonar que no podia estimar sense odiar, que una relació no corresposta canvia l’amor a odi. Hi ha persones que s’odien perquè un dia es van estimar, que poden passar d’estar junts a ser dos desconeguts, ja sigui per falta de passió o per un engany… Un “t’estimo” es converteix en “t’odio”. Amor i odi: dos conceptes diferents però a la vegada iguals. Un no pot existir sense l’altre. Estimar és inspirar, odiar és expirar. Què passa si deixes de fer-ho? Quan morim, inspirem i expirem per últim cop, estimem i odiem per últim cop. Amor per als que ens han envoltat, i odi per no poder estar més amb ells…

Sergio López_3ème G LYCÉE COMTE DE FOIX

Ser germà gran no és fàcil, perquè quan neix el germà petit ha d’aguantar que tothom sempre vol estar amb el germanet. També haurà de compartir totes les joguines amb ell i patir gelosia. Però també hi ha coses bones perquè ser un germà gran dóna l’exemple al germà petit de com s’ha de ser. Tenir una persona amb qui jugar, riure de la seva innocència i dir que té el millor germà del món, també és necessari. Jo tinc tres germans grans i estic molt orgullós d’ells i no voldria imaginar-me la vida sense ells. Són un exemple per a mi. De vegades m’enfado amb ells, però són i seran sempre els meus germans.