Dia: 23 de maig de 2016

Alex Tavares_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA ENCAMP
La història comença amb un nen a qui li agradaven molt les motos. Quan va fer 16 anys el noi es va voler treure el carnet de moto. Va estar parlant amb els pares i li van donar permís. Li va costar, va estar 4 mesos estudiant per aconseguir-ho. Quan se’l va haver tret va haver d’esperar 2 mesos per tenir la seva pròpia moto. Se la va anar a comprar amb els seus pares i va ser sortir de la botiga i tenir un accident ter­rorífic. Un cotxe se’l va emportar pel davant, es va donar un cop molt fort al cap i va entrar en coma. Va estar 7 mesos en coma i es va despertar. Un cop recuperat no va voler apropar-se mai més a una moto.

Patricia Sánchez_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA ENCAMP
Era una noia dolça, la típica nena de rosa. A mesura que es va fent gran, té els típics problemes d’una adolescent. Fins que comença a tenir pensaments que no són gaire normals, comença a deixar les coses roses per coses negres. De portar samarretes de tirants a portar mànigues llargues. De sortir pel carrer amb les seves amigues a quedar-se sola a casa. Comença a plorar cada nit, a aprimar-se cada cop més. Deixa de passar-se totes les tardes menjant, a no menjar res. De tallar-se les ungles a tallar-se els braços. Fins que pensa que ella pot volar i es tira per la finestra. I no vola. I no pensa res mai més.

Yeray Molina_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA ORDINO
Era un dia preciós. M’estava a Nàrnia entre unicorns i pegasos. Tot era molt normal. El meu germà estava jugant amb la seva navalla, el pare amb el gos, però no amb joguets d’ell sinó amb ell literalment, mentre la meva mare estava cuinant el menú dels diumenges. De primer plat hi havia sopa d’ulls de granotes amb sang de conill, de segon un bol de cucs al seu punt, i de postres uns quants ratolins que teníem al garatge. Som una família molt normal, però no sé per quina raó la gent ens mira malament pel carrer. De cop i volta vaig escoltar un fort soroll. Calleu!
Va ser en aquell moment quan em vaig adonar que allò… era un somni.

Clara Punzano_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA ORDINO
Sentia ràbia, impotència, començava a agafar-li mania per tot el que em deia o potser per la manera com em parlava. No tenia un bon dia i necessitava desfogar-me, però vaig optar per no dir res perquè sabia que no seria res de bo, així que em vaig controlar com vaig poder, tot i que em va costar dissimular tot allò que em va acabar fent sentir malament. Jo sabia que tenia raó, però vaig preferir callar perquè no es va preocupar per res, li va ser completament igual com em faria sentir i ho va dir allà davant, encara sabent com reaccionaria. Però com sempre, va voler tenir l’última paraula. Però digues, com t’hauries sentit tu?