Andrea da Silva_3ème I Lycée Comte de Foix
Miro al meu voltant i no reconec a ningú. Els cotxes passen i m’esquitxen. Plou, fa fred, i una tristesa cada cop més gran m’envolta. Estic perdut. Trobo a faltar molt la meva família. La gent no es porta gaire bé amb mi. M’insulten, em fan fora dels llocs… Encara recordo com em mirava l’Alícia el primer cop que vaig arribar a casa. Tots érem feliços! Però malauradament he crescut. Jo em pensava que em considerarien com un membre més de la família. Però no… Només he sigut una joguina. Mai oblidaré el dia que vam anar a passar el dia a la muntanya. Baixava d’una furgoneta… I de cop… Pum! Van tancar la porta i van marxar!