Dia: 4 de març de 2017

Joel Gonçalves_3r B CE María Moliner
Avui fa cinc anys que va néixer el meu germà. Encara recordo quan el pare va portar-lo a casa i jo vaig saltar d’alegria. Em va dir que la mare s’havia de quedar uns dies més a l’hospital. El pare va tornar a l’hospital, i em vaig quedar jo sol amb el meu germà. Vaig abraçar-lo amb molta delicadesa. Dormia. Era molt bufó. Per un moment vaig pensar les coses que faríem junts, els riures, les complicitats. Podrem fer de tot! De sobte, es va despertar, i començà a plorar. Perquè es tranquil·litzés, li vaig cantar una cançó. El plor va aturar-se. En aquell moment em vaig sentir molt feliç de tenir-lo als meus braços, em va mirar i va somriure.

Tania Da Rosa_3r B CE María Moliner
El Sergi es trobava fent fotos al costat de l’estany del parc amb la lluna plena de fons. De sobte, va divisar el més bell que l’objectiu de la seva càmera podria captar mai, una jove de pell pàl·lida i cabell fosc il·luminada per la llum de la lluna. Es va apropar a ella molt a poc a poc, amb por que fos una il·lusió provocada per la màgica nit. A l’altra banda de l’objectiu, la Camil·la estava gaudint de l’agradable brisa, quan va sentir que algú s’hi acostava. Després d’una tranquil·la conversa, la Camil·la va acariciar la cara d’en Sergio i va assegurar que era el més bell que les seves mans havien tocat mai. No calia veure-hi!