Eric Gardes_2nde CSR Lycée Comte de Foix
Era un matí d’estiu. Jo m’estava rentant els peus a la vora del riu del llac de Tristaina. Estava sol, o almenys actuava com si ho estigués. Els meus peus, cansats d’una bona caminada, ja estaven millor. I tot jo em sentia molt millor. Em vaig quedar assegut, una mica endormiscat, descansant i aprofitant l’airet fresc per assecar-me. Després em vaig posar els mitjons, les sabates i em vaig aixecar per anar-me’n. En aquell moment em vaig adonar que la muntanya és genial. Havia estat tot sol, tranquil, sense que ningú em molestés, escoltant el xiuxiueig dels ocells i la remor de l’aigua. S’hi estava superbé. Hi tornaré.