Mes: maig de 2017

Lluna Clascà Martín_3r A EA Segona Ensenyança Ordino
Vaig a dormir. Tanco el llum. Tanco els ulls. Entro en el meu somni, un món imaginari, fantàstic, especial només per a mi. Estic dins el mar, puc respirar, parlar, ser fantàstica, però sobretot puc ser el que vull. I quan se somia alguna cosa inesperada, què passa? Em quedo un minut en pausa. Em desperto. Torno a tancar els ulls i el somni continua, soc al mar, nedant amb els altres. Però de sobte, em ve una cosa gegant, què serà? Una balena, un tauró, el pare, la mare o la germana. No ho sé. Em desperta l’alarma, l’apago i torno a dormir. Ara sí, no sé per què, però no somio res, no tinc cap pensament, dormo en pau. Torna a sonar.

Meritxell Ribera Ylla_3r Col·legi Sagrada Família
Hi ha persones que són més animals que els pròpiament anomenats així. Cada vegada són més les mascotes abandonades, sobretot durant l’estiu. Les gosseres són plenes d’éssers vius amb sentiments i cap d’ells es mereix estar allà. Cap d’ells és capaç d’abandonar-te. Cap d’ells és capaç de fer-te mal. Es converteixen en els teus àngels de quatre potes. Tens mascota a casa teva? Has tingut un mal dia? T’ha tractat bé? Has estat malalt i s’ha apartat de tu en algun moment? O no s’ha separat ni quan necessitava fer les seves coses? Com es podria castigar els maltractadors? Els posaries una multa? O també els maltractaries? Pensa-hi.

Sara Baamri_3ème C Lycée Comte de Foix

Un dia que estava al Marroc vaig viure la pitjor nit de la meva vida. El meu cosí és d’aquells que sempre es baralla per un sí o per un no. Aquell dia estava simpàtic amb la gent, però arribà un senyor d’aspecte sospitós i pronuncià el nom del meu cosí. Va treure un ganivet de la butxaca i amenaçà el meu cosí de treure-li la vida. Jo que soc molt xafardera, vaig espantar-me ràpidament en veure’l. Quan estàs al lloc equivocat i en el moment que no toca no saps què fer per salvar-te, i l’únic que vaig poder fer va ser amagar-me darrere un arbre esperant que s’allu-nyés aquell home. Tenia un aspecte horrorós, una cicatriu tallava la….

Marion Blanchet_3ème H Lycée Comte de Foix

No em puc creure que és el dia de la cursa, l’espero des de fa molt de temps, vull guanyar i m’he preparat. Arribo al davant de la sortida de la cursa, estic molt nerviosa, miro al meu voltant, hi ha molta gent i molts professionals. La nit comença a caure, hi ha una petita i fina brisa freda. Estic a punt de córrer deu quilòmetres. L’àrbitre aixeca el seu braç cap al cel. El meu cor batega amb molta rapidesa. Ja està, és el moment. El meu treball, el meu esforç. Començo a córrer, em sento bé. No vaig molt ràpid, però avanço persones. Em concentro, soc al cinquè quilòmetre, estic ben posicionada, estic cansada… però segur que arribaré.