Dia: 15 de novembre de 2017

Julia Postigo_3r C EA 2a ensenyança Santa Coloma
Em sentia molt cansada, com si m’haguessin donat una pallissa. En despertar-me, vaig veure els meus familiars al meu voltant. Vaig començar a parlar però ningú em feia cas; no sabia què estava passant. La meva ànima sentia que se n’anava i ja no notava córrer la sang per les meves venes. Havia succeït alguna cosa però no sabia què. En veure la meva mare i el meu pare plorant, vaig decidir que havia de fer quelcom per tornar amb ells. De sobte, van aparèixer un passadís i una porta a la meva esquerra. Havia de decidir… Al final, vaig creuar-la i vaig sentir un calfred molt fort. Ma mare em va abraçar, tot tornava a ser com abans.

Vanessa Rocha_3r C EA 2a ensenyança Santa Coloma
Què és la soledat? Una emoció, un sentiment, un estat d’ànim… Jo crec que és quelcom ensopit, vacu. Un estat d’ànim dolorós, infeliç i, fins i tot, depressiu… L’únic que vols fer és plorar, desanimar-te, aïllar-te del món i de les persones. És com un monstre nefast. Estàs decaigut, sembla que sigui la fi de tot. Quan passes davant les persones i et miren de reüll, et sents com una gota d’aigua en un mar ple d’injustícies i prejudicis sense motius. Et sents dèbil, sense cap tipus de protecció. Però, saps què? No et rendeixis, no et separis de la gent, busca persones que t’alegrin els dies i gaudeix molt!