Yasmine Verniers _3ème J Lycée Comte de Foix
Un dia vaig anar al cinema amb amics, a veure una pel·lícula bona. Quan es va acabar ens vam dirigir vers la sortida. Hi havia molta gent al meu voltant i no hi havia cap familiar. Vaig mirar a dreta i esquerra, tenia por, estava nerviosa. Em vaig posar a plorar. Un venedor de llaminadures em va demanar què em passava. Ell em va consolar i em va regalar crispetes. Jo seguia plorant encara més fort i dient que volia els meus pares. Afortunadament, tot això va acabar bé. La meva germana va venir a recollir-me una vegada més. Els meus pares s’havien despistat, s’havien quedat sense mi, però no van arribar a desfer-se de mi.