Dia: 20 de novembre de 2017

Eva Gómez Cortizo_3r A Col·legi Anna Maria Janer
Escriure a través d’una pantalla pot semblar fàcil. Però no ho és. Parlar amb algú per Internet suposa conèixer i entaular una possible relació amb algun ésser humà, tot i que en realitat pot no ser una relació sincera, ja que virtualment no es diu tot el que es pensa. Sentir, escoltar la veu d’una persona, reaccionar a l’instant… són aspectes que s’han de viure cara a cara. En canvi, per via electrònica, és més difícil connectar amb aquests sentiments. Sovint s’utilitza una escapatòria com és l’anonimat. És un recurs que es fa servir per expressar el que pensa mitjançant una “màscara”, i no hauria de ser així.
Viu i dona la cara!

Andrea Criez Call_3r A Col·legi Anna Maria Janer
Aquell home peculiar d’accent xinès, en un català completament correcte, no era alt i tenia una forma de vestir que estranyava tothom. Es trobava a l’oficina de turisme el dia dos d’abril. Volia anar a visitar la Vall del Madriu. L’endemà, l’home peculiar no va aparèixer a la feina, i tampoc va respondre a les trucades. Es va donar avís al servei de policia, que va començar la investigació, sense cap resultat. La policia va suposar que havia caigut en algun lloc de difícil accés i va trucar a la família. El sergent va informar la dona que el seu home havia desaparegut, i ella, va respondre-li, que el seu marit es trobava a casa.