Dia: 21 de novembre de 2017

Nicolàs Silva Teixeira _3r E EA 2a ensenyança d’Encamp
Era una nit molt però que molt freda i fosca, eren les tres del matí. De cop sonà el telèfon, era un missatge d’un amic.
Quan vaig obrir el missatge deia: “Hola, estic a la porta de casa teva”. Em va sobtar molt. Vaig anar fins a la porta però quan la vaig obrir no era ell, era una forma molt estranya. Feia molta calor i les parets reflectien llums vermells i taronja. De sobte em vaig despertar del somni, un somni que crec que era premonitori.

Marta Argemi _3r E EA 2a Ensenyança d’encamp
Passejava entre la gent, cos present, ment perduda, reflexionant sobre les petites gotes que es començaven a formar. Una petita gota de pluja, transparent, com ell mateix, començava a caure. La gota deia: “Ets inútil”. Una altra gota va caure: “Ets un error”. Una altra: “Espero que et moris”. Gotes, gotes i gotes queien dins seu. El seu cos pesava, no podia aguantar la tempesta que s’estava formant dins seu. Feia sol, però ho veia tot gris. La tempesta a la seva ment era inhumana, impossible d’aguantar més. Obre el seu paraigua invisible i continua caminant, intentant no pensar en la tempesta de llamps i trons interna, com cada dia.