Dia: 22 de novembre de 2017

Alex Sancho Baena_3r A Col·legi Sant Ermengol
La vida és molt curta ja sola perquè a sobre la societat t’obligui a ser com ells volen. Això consisteix a haver d’estudiar tota la teva vida per després poder accedir a un bon treball per tenir una nòmina a final del mes per pagar totes les despeses. Quan d’aquests diners tu no en podràs gaudir perquè en el temps que estalvies per gaudir en el moment que ho vulguis fer ja no podràs perquè ets massa gran. Ara ens posem en el millor dels casos, molts tenim la nostra carrera i el nostre treball amb una bona família i ara què? Ara és quan t’adones que no treballes per viure, sinó que vius per treballar.

Mercè de Jesús Trenchs_3r A Col·legi Sant Ermengol
Passades les cinc de la matinada la Xènia es va llevar, va sortir a caminar per la urbanització, no podia agafar el son. Passejava tranquil·la quan va veure una gran flama encesa, va restar immòbil sense saber què fer. Després d’uns segons es va posar a cór­rer cap a casa, els ho havia d’explicar als pares. Estava tan capficada pensant què fer que va caure. S’havia fet un tall profund amb el vidre d’una ampolla. Ferida i cansada es va sentir impotent. No es podia moure, cridar no tenia gaire sentit, una suor freda li va recórrer la cara una vegada i una altra. Tot es va començar a desdibuixar. Un moment! Un alè calent, una llengua llefiscosa… Nus!! Gràcies a Déu, tot havia estat un somni!