Dia: 24 de novembre de 2017

Ainhoa García González _3r B Col·legi María Moliner
De vegades sento crits, crits de terror, em persegueixen pertot però no trobo la font del so. M’inquieto… I al final m’adono que venen del meu interior. No aconsegueixo que parin, cada vegada són més forts, seguits, i m’espanten… Fins que vaig a veure un psiquiatre. Diu que jo estic boja, però no és veritat. T’ho pot afirmar el meu amic que només veig jo, ningú més el veu, però escolta atentament. La meva mare també em diu que semblo boja perquè quan la vaig a veure al cementiri parlo amb tothom qui hi resideix: alguns em senten, d’altres no em responen perquè estan adormits però jo sé que m’escolten i que potser em respondran.

Luz M. Pinilla Acosta_3r B Col·legi María Moliner
Recordo aquells dies plorant en silenci en aquella vella habitació. Aquelles xerrades amb amigues, aquells “t’estimo” sense sentit, aquelles paraules boniques. Recordo aquells somriures que convertien el meu dia a dia en llàgrimes als ulls. Recordo cada moment viscut amb ell, recordo ser una de les persones més felices del món. Recordo aquells petons desesperats. Recordo també tirar-ho tot per la borda i no lluitar fins al final. Recordo no haver guanyat aquesta partida. Recordo que ara ja no hi soc a temps. Ara recordo que vaig estar enamorada.