Dia: 27 de novembre de 2017

Félix Chillon_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA ORDINO

Em trobo enmig d’una guerra, sense principi ni fi. Estem acorralats pels enemics i l’esperança de vida disminueix cada segon. Els soldats enyoren els familiars i amics, les rates es mengen els cadàvers i jo penso: “Qui portarà la pau que suprimeixi totes les guerres? Quan les trinxeres es trenquin? Quan els soldats morin? Quan s’acabi la munició? No ho sabem, però fins que arribi aquell dia lluitarem, defensarem, ajudarem i aprendrem.” Em vaig posar dempeus i una bala em va traspassar el crani, vaig perdre molta sang i moriria, ningú podia fer res. Vaig veure la pau, la pau que suprimiria totes les guerres, però ja era massa tard…

Aida Álvarez_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA ORDINO

Va, anem, ràpid, entreu; mama, agafa les crispetes; papa, tu ves a buscar les entrades i jo aniré a buscar llocs a la sala. És l’hora, és l’hora… Quan podré entrar! No puc esperar, ho haig de veure ja! El meu cor va a mil per hora, no para de donar cops i cops. Estic nerviosa perquè… I si no és com m’ho imaginava… I si no m’agrada… I si m’emporto una gran decepció? Què faré? És el meu heroi, bé, el meu estimat; en realitat és un actor, però no un actor qualsevol, no, és el millor. Crec en mi mateixa, crec en ell, crec en tantes coses que realment tot ha sigut un somni. No pot ser! Ha sigut tan real… però, i aquest tiquet?