Dia: 28 de novembre de 2017

Víctor Naja_4t A COL·LEGI ANNA MARIA JANER

El temps posa cadascú al seu lloc… jo estic al meu. Sense tu res no té sentit i el meu cor queda partit. Al teu costat les ferides no fan tant mal, queda’t i estima’m com només tu saps. Sense refugi en aquest món, si somric és només al teu costat. Ni un anell, ni un testimoni. Sigues el meu so, la meva caiguda al buit, la meva fita. Sigues el motiu per equivocar-me. Si et miro, callo, amb els meus errors, sense assajos, per plaer. Ets assenyada i saps el que vols. I jo et vull a tu. Si m’estimes espera’m i que res t’aturi. Per tu vaig acabar aquesta guerra. Jo aposto per això doncs no tinc una altra sortida… ni la vull.

Mar Pedret_4t A Col·legi Anna Maria Janer

Estava al llit, no podia dormir. El so de la pluja quan baixava per les canonades em molestava. De sobte, vaig sentir un soroll a la cuina, semblava el lliscar d’un ganivet. Sento que cau i unes passes cor­ren cap a fora. Em vaig aixecar commocionada. Vaig anar corrent a la cuina i no hi havia ningú. Vaig pensar que seria producte de la meva imaginació, però em vaig girar per tornar al llit i vaig veure la porta principal oberta i una ombra al final que s’anava apropant. Estava davant meu. I tot d’una em va clavar el ganivet. Em vaig despertar. Era un somni, o això pensava, fins que vaig sentir el so d’un ganivet caient a la cuina.