Alexandra Ventura_3r B Col·legi Sant Ermengol
Edificis. Gent. Edificis. Soroll. Llum. Més gent. Més edificis. Més de tot, era plena nit i la llum que desprenia la ciutat era tan intensa que semblava que fos de dia. Milers de persones passejaven pels carrers i els cotxes feien cua al mig de la carretera. Mentre que jo només sentia el soroll dels clàxons i de la gent. Semblava que la ciutat mai dormia i jo al mig de tot allò sense saber què fer o cap a on anar. Vaig començar a caminar sense cap direcció, fins que sense adonar-me’n vaig acabar al mig de la carretera i dos llums es van apropar a mi amb molta rapidesa. De sobte, tot començava a fer voltes i més voltes, fins que es va tornar tot negre, vaig deixar de sentir el soroll, ja no sentia ni veia res, ja no notava ni el meu cos.
Dia: 30 de novembre de 2017
Com en els vells temps
Joan Garcia_3r B COL·LEGI SANT ERMENGOL
“Copiaràs això 100 vegades!” No em tornaré a fer el graciós. No sé si estava més enfadat que adolorit. M’havia fet copiar amb el braç trencat! Ja en portava cinquanta-dos i no podia escriure ni una paraula més. Una idea em va vindre al cap, li demanaria a un conegut que acabés les còpies per mi. Però aquella idea va ser substituïda a l’instant per la d’escriure amb la mà esquerra… Quan les vaig acabar, les hi vaig presentar i encara em va mirar malament en veure la lletra! Més li valia acceptar-les! Bé, havia de ser sincer amb mi mateix si m’exigia que les repetís ho faria sense badar, li tenia autèntica por. Suposo que devia percebre el penediment perquè finalment les va acceptar. Un àngel de professora.