Dia: 9 de desembre de 2017

Tània de Sousa_3r C EA segona ensenyança d’Encamp

Un dia com qualsevol estava entretinguda llegint un dels meus llibres favorits. De sobte, vaig sentir alguna cosa molt a prop meu, així que vaig mirar al meu voltant. Aturat davant meu, estava la cosa més bella que havia vist en la meva vida. Els meus ulls van començar a brillar com mai ho havien fet i el meu cor bategava amb totes les seves forces. El vaig mirar directament als ulls, no podia apartar la vista. Els seus ulls eren únics, molt grans i d’un color gris que mai havia vist. Estava molt a prop i podia veure les seves imperfeccions. Vaig veure que tenia molt pèl i que també estava una mica brut. Després d’estar una bona estona mirant-lo, em vaig aixecar i vaig agafar el conill per donar-li una bona dutxa. A partir d’ara aquest conillet serà meu.

Nerea Lamelas_3r C EA segona ensenyança d’Encamp

Obro la finestra, escolto el camió del forner, quina oloreta… Sonen les campanes, les nou en punt, ho sé per què no és difícil contar-les. Tots estaven dormint, menys el meu gos, s’escolten les seves potes tocant el suau parquet marró. Sonen les campanes una altra vegada, les deu, la meva germana em toca l’esquena dos cops, estava desperta. Vaig baixar les escales intentant no fer soroll. No hi havia res per esmorzar, en aquell moment sí que trobava a faltar el soroll del forner. Vaig agafar la corretja del meu gos, se’l sent baixar, com si sabés que no havíem de fer soroll, se’m va escapar el riure. Vaig sortir i justament passà un gat, el meu gos el va veure i va començar a bordar, es van aixecar totes les persianes i vaig dir: tant d’esforç per a res!