Dia: 10 de desembre de 2017

Alba Guiu Picapiedra_3r A Col·legi Sant Ermengol

Era un dia com un altre qualsevol, la Carlota, el Lucas i jo vam decidir pujar al Casamanya i passar la nit allà.
El camí va ser distret, vam observar el paisatge i vam xerrar. Quan vam arribar a dalt vam trobar el refugi tancat, ens vam angoixar, però de seguida se’ns va passar perquè vam trobar una petita cova. Al matí quan ens vam despertar, la Carlota no hi era, a fora tampoc. Vam buscar-la. Quan vam alçar la mirada vaig veure-la asseguda en una roca, tenia el coll ensangonat. La Carlota va tornar en si i ens va explicar que era un porc senglar, que volia la seva cria que estava dins la cova, i en agafar-la li havia mossegat el coll.

Marc Gómez de Veciana_3r A COL·LEGI SANT ERMENGOL

–Et dic que jo no ho he fet! –li vaig cridar a la mare i vaig córrer a tancar-me a l’habitació. Quan va arribar el pare, va trucar a la porta dient que volia parlar amb mi, no li vaig fer cas i al cap d’uns minuts se’n va tornar a parlar amb la mare. Després de mitja hora vaig aconseguir adormir-me. L’endemà em vaig despertar amb una estranya sensació, vaig mirar el rellotge: eren les onze del matí i els pares no hi eren, estava sol a casa. Al rebedor vaig trobar una nota plena de símbols incomprensibles. De cop la porta es va obrir i vaig veure una silueta fosca i sense rostre que avançava lentament però sense pausa cap a mi…