Silenci absolut

Inés Vaíllo_3r A CoL·legi Sant Ermengol
Portava mesos amagada fent silenci absolut. Sentia que l’únic lloc segur per a les seves paraules era el seu cap. En altres temps havia estat una noia bonica, però les tragèdies del present havien eclipsat la felicitat ja passada. A la seva cara es podia llegir autèntic terror i la seva pell era plena de ferides i coberta per una capa de brutícia obscura. Des que havia esclatat la Segona Guerra Mundial ho havia perdut tot, però havia escapat. Es va obrir la porta i temia que fossin nazis, però va veure un rostre que li va retornar l’esperança i l’alegria, era qui en un passat que semblava molt llunyà havia estat el seu estimat.

Qui no es consola és perquè no vol

Daniel Alonso Izquierdo_3r A CoL·legi Sant Ermengol
Plovia molt i jo tenia ganes de sortir al carrer perquè feia una setmana que no sortia de casa a causa de la meva malaltia, així que vaig decidir vestir-me i posar-me un impermeable. En sortir de casa vaig veure un cotxe que m’agradava molt, el vaig seguir. Jo ja coneixia aquella meravella, era del meu veí. Em moria per conduir aquell Ferrari del 1800! Tenia un motor, una potència, unes prestacions, un color! Però havia de ser conscient, encara no tenia l’edat de conduir, així que em conformaria de tornar a casa i jugar amb la reproducció en miniatura.