Dia: 17 de febrer de 2018

Aline Mazzini_3r B Col·legi María Moliner
De vegades, l’únic que necessitem per viure i, unes altres, la cosa que més odiem. A vegades significa el final d’una història i unes altres el començament d’aquesta. Una definició diu que es tracta de l’absència de soroll, jo penso que a vegades és l’absència de la persona i no de les seves paraules. Una altra de les definicions diu que és el fet de no expressar i no s’equivoca. És més ensordidor que el soroll. És tan perfecte, tan hipnotitzant i tan únic! No ens adonem del difícil que és abraçar un moment de silenci absolut enmig de tots aquests sons estridents que no escoltem, però que són allí. Pareu-vos només un minut a pensar-ho.

Denise Meritxell Santos Da Costa_3r B Col·legi María Moliner
I de sobte va aparèixer, com la boira matinera que ens envaeix els dies hivernals i va desapareixent, lentament, al mateix ritme que el sol, aquest fred i hivernal sol, que va ascendint a poc a poc, i fon subtilment la rosada formada en totes les nostres teulades. La seva presència, breu, encara que no en va, havia sobrevingut amb un objectiu molt clar: revifar l’alegria fugaç de les nostres vides. Al principi, no ho entenia i no vaig saber què significava aquesta sensació estranya, fins que per fi vaig veure una nota amb un missatge molt clar, un missatge que va provocar en mi un enorme sentiment de nostàlgia: Estic bé, estaré bé…