Dia: 26 de febrer de 2018

Jan Forcada Quevedo_3r C Col·legi Anna M. Janer

La noia s’acosta, em mira fixament i no es mou. Començo a tremolar, em poso nerviós. Suo, cada vegada més. Em parla i em fa una pregunta. No puc contestar. Ho intento, m’és molt difícil. Però al final ho faig amb valentia. Responc amb un riure a la cara, com si fos la primera vegada que la veig. Ella em torna el somriure i em fa posar encara més nerviós, alhora que també em tranquil·litza. Al final marxa, s’escapa de mi. M’emociono, i jo també marxo. Crec que no soc l’únic que es posa nerviós en aquesta conversa. Però n’estic content, finalment hem parlat, sense vergonya. Me’n vaig amb una sensació estranya. Espero que es repeteixi.

Natàlia Vicente Plaza_3r C Col·legi Anna M. Janer

S’obren i es tanquen, els sentiments, les portes, les finestres, les oportunitats. És imprescindible, la nostra vida depèn d’ell, ens basem en ell mateix. En qualsevol acció, per petita que sigui, el necessitem, el moviment és important. Fer un petó, una abraçada, un somriure. Parlar, demostrar, una mirada, sigui el que sigui, allà està… No sabia que era tan important fins aquell dia. Allà em vaig quedar, sense fer res, sense poder moure res… Una llàgrima em va caure. Un instant pot canviar una vida sencera. Aquells cinc segons van ser el millor exemple que puc donar. Has de cuidar tots els instants, demostrar, valorar.