Dia: 4 de març de 2018

Audrey Aninto _3r A EA 2a Ensenyança Santa Coloma
Una dona estava desesperada per veure el seu pobre fill, que just havia tingut un accident. Els seus ulls ja estaven vermells de tantes llàgrimes vessades. El seu cos estava tremolant de por i podies escoltar-la resant per a la salvació del seu fill. –Pobre noi, 16 anys i ja li ha arribat l’hora. Murmuraven les doctores. Mai s’havia sentit tan preocupada i desesperada. De cop va recordar els moments i records amb el seu fill, que s’anava allunyant de la seva vista entre les fosques. Les llàgrimes queien i queien sense parar. La por va acabar per dominar els pensaments de la mare. –Morirà, veritat? Morirà… I jo… Ja no el veuré més.

Dana Aguilar _3r A EA 2a Ensenyança Santa Coloma
Mai se sap quan algú està preparat per a deixar-se anar, començar a ser un mateix i conèixer el que desitges.
El seu rostre era d’un color suau amb uns ulls verds extremament seductors, les celles eren negres i es posaven dràsticament a sobre d’aquests, no em cansava d’observar-lo. Segons després que els nostres llavis se separessin, el món s’havia aturat i només érem ell i jo, i un cop més l’observava, l’únic que vaig arribar a desembocar dels meus llavis va ser: –Maduixa i xocolata.
Ell, confós, va riure. Jo seguia pensant amb el sabor que deixava, un dels meus preferits, i així doncs vaig saber que m’havia enamorat.