Dia: 15 de març de 2018

Flàvia Da Silva Abreu_3ème E Lycée Comte de Foix
Aquell dia que el vaig veure vaig pensar que era ell, havia de ser meu. Ens vam fer molt amics, teníem molta confiança l’un en l’altre. Però un dia vam acabar enamorant-nos. El problema era que ell tenia una xicota i no la volia deixar. Va decidir quedar-se amb ella i a mi deixar-me marxar. Vaig sortir de la seva vida d’un dia a l’altre com si res hagués passat. Em va costar oblidar-lo però ho vaig aconseguir. Vaig oblidar-lo… Després de 2 mesos va penedir-se’n i va tornar. Li vaig dir que no volia tornar amb ell, que m’havia fet molt mal. I per acabar li vaig dir: “No saps el que tens fins que ho perds…”

Elias Harroudi_3ème E Lycée Comte de Foix
Els pares són el millor que hi ha al planeta. Uns protectors que sempre estan al teu costat passi el que passi, t’ajuden en tots els deures encara que no hagin estudiat mai, fan possible el que és impossible amb l’objectiu que siguis feliç. Et pensaràs que no són feliços perquè els veus esgotats, dormen poc, però els pares són feliços si tu ets feliç. Quan arribin els dies més feliços o més tristos de la teva vida, ells sempre estaran al teu costat, motivant-te. Et portaran al col·legi, a l’institut, a la universitat, al primer dia de feina, al dia del casament. Els meus pares no ho podran fer. Es van morir quan jo tenia 10 anys.