Alejandro Maio_3ème A Lycée Comte de Foix
Ràpid! He d’agafar un paper, no puc oblidar el que he vist! He de recordar-ho tot.
Vinga va, troba un bolígraf, troba’l! Ara no em puc desconcentrar, ara no! No!
Aquestes van ser les paraules que van sortir de la boca del noi, angoixat, que no trobava res a causa a la desesperació quan realment ho tenia tot davant seu.
Quan per fi va trobar el material va tancar el ulls, va respirar i va començar a dibuixar la silueta d’una dona, la dona que li parlava cada dia a totes hores dins del seu cap, habitava dins del seu cos, feia part del seu ésser més profund.
Va aconseguir saber qui era, però el millor ve ara…