Manel Amorim Carrillo_3r A Col·legi Anna Maria Janer
Era un dia diferent a l’avorrida rutina d’aixecar-me i veure un cel mig blanc o gris amb les pitjors pluges del clima japonès. Era un dia en què el cel volia dir alguna cosa, però no sabia què. La calor intensa i feixuga. Ningú al carrer. Un silenci profund intimidava. I de cop sonà l’alarma, que no ho feia des del 1945, quan els americans van llançar la bomba per sobre de casa dels nostres avis. Tots vam quedar aterrits pel que intuíem, tornava a passar el del 45. De cop res, ja no sentíem res. Sabíem que una guerra més havia començat. La història es repetia. Algú havia decidit que patíssim el que havien patit els nostres avis.
Dia: 22 de març de 2018
Un lloc millor
Mercè Joval Gallart_3r A COL·LEGI ANNA MARIA JANER
Estava allà, dient adeu als meus pares. Havia arribat el moment que estava esperant des de feia mesos. Els vaig deixar enrere i vaig passar el control policial. Vaig anar fins a la porta d’embarcament i vaig ensenyar el meu bitllet i el meu passaport a l’hostessa. Hi va fer una ullada ràpida i, en acabar, va apartar-se de l’entrada de l’avió per a deixar-me passar a mi. Em va desitjar un bon viatge. Li vaig dir adeu amb un somriure i vaig entrar a l’avió. Vaig cercar el meu seient, vaig posar la meva bossa de mà a dalt i vaig seure amb el record de l’adeu dels pares. I sí, tenia por, però sabia que allà on anava tot seria millor.