Silvia Machado DaCosta_3r CEA 2A ENSENYANÇA D’ENCAMP
Quina sensació més estranya estic sentint. Fa deu minuts estava a l’habitació de l’hospital i ara només veig una llum blanca que no em deixa obrir els ulls. Què està passant? Serà que estic morta? Començo a pensar que sí. Tant de bo que no, o sí, no ho sé. L’únic que sé és que ara ja no estic patint. Això de tenir la malaltia és horrible. Espero que el patiment de la meva família hagi acabat… per molt que ara trobin a faltar algú a casa. No sé ni com ni per què, però estic escoltant la meva mare plorar, demanant-me que no marxi. Tant de bo no marxés, tant de bo em quedés amb tu per sempre, però et prometo que ens tornarem a veure.